Costumari

La Perla, singular rei Carnestoltes


El Carnestoltes és una de les festes més sonades a arreu de pobles i ciutats de Catalunya, i a Gironella no n’és cap excepció.
La Vila es vesteix de disbauxa sempre el cap de setmana següent al que marca la tradició de la quaresma, d’aquesta manera s’aconsegueix una millor afluència de visitants i participants per poder gaudir també del carnestoltes de Gironella.
Ara farà prop de 30 anys l’Ajuntament de Gironella conjuntament amb la Companyia d’espectacles de carrer Gog i Magog amb l’artista Jordi Pesarrodona al Capdavant es va crear la figura del rei carnestoltes anomenada La Perla.
La Perla és una barreja andrògena que no se li coneix el sexe, llueix un vestit singular i acolorit amb una màscara singular que recorda a les màscares italianes de la commedia dell’ arte.
A la seva esquena llueix el seu emblema més singular, llueix els genitals femenins amb una petxina oberta en forma d’ales i al centre dels genitals una perla.
El fet que s’anomeni perla té el seu origen en una de les dites més nostrades en que Gironella és coneguda com La Perla del Llobregat, que significa que pel seu desenvolupament i activitat és un gran actiu de la riba del Llobregat.
Us animem a visitar Gironella durant les festes del #GironellÉsCarnestoltes pes gaudir d’una vistosa i participada rua de carnestoltes amenitzada per les millors xarangues de Catalunya.

El pubillatge


La tradició del pubillatge va néixer a Gironella l’any 1991 on l’Ajuntament va instaurar la figura de la Pubilla i les Dames de Gironella. En l’actualitat d’aquestes figures venen a representar els amfitrions del municipi on es dediquen de portar a arreu de Catalunya el nom i les tradicions de la Vila.
Antigament el pubillatge significava la persona de més edat dels fills obtinguts d’una família i que seria la persona amb qui es quedaria el patrimoni de la família.
Actualment aquesta connotació d’organització de la família tradicional catalana no te res a veure amb aquesta tradició. Actualment Gironella disposa de la figura de la Pubilla, l’Hereu, la Pubilleta i l’Hereuet, 4 representants del municipi que han hagut de superar una prova de cultura general i una entrevista per valorar els coneixements i idoneïtat de ser representants del municipi per ser-ne els ambaixadors. Algunes de les tasques a desenvolupar és explicar aquesta tradició a arreu de Catalunya però també dins el municipi perquè totes les generacions optin a presentar-se.
El pubillatge té un paper destacat en les festes del municipi com la Fira de la Puríssima on acompanyen la comitiva institucional obrint els actes de la fira, també en l’arribada de SSMM reis d’Orient a qui els hi fan l’entrega de la clau màgica de les llars de Gironella, la Fira de Sant Josep, en la ballada de l’Almorratxa i finalment en participar a les Festes de Sant Roc, la Festa major on es celebra cada any els actes de comiat dels representants i a la vegada se celebra el certament on es coneixen els nous representants.

Els Gegants de Gironella: Tomàs i Antònia


Els primers Gegants que van existir a Gironella van ser creats per la Marina Mujal i el Rafel Canal de la Colònia de Viladomiu Nou que van crear els primers gegants, anomenats Mustaci i Ciriaca.
No és fins el 1991 que es decideix construir una parella de gegants nova per tal d’adaptar la imatgeria a l’actualitat i poder fer sortides populars a altres municipis, aquesta acció va ser liderada per l’entitat de Geganters i Grallers de Viladomiu Nou i l’Ajuntament.
Els gegants de Gironella-Viladomiu Nou estan formats per dues figures, una femenina i una masculina, el Tomàs i l'Antònia. La figura del gegant del Tomàs té una alçada de 3,65 metres i un pes de 45 quilos. La figura de l'Antònia, té una alçada de 3,60 metres i pesa 43 quilos. Les dues peces es van construir el mateix any, el 1991, el constructor d'ambdues és el mateix autor, Francesc Cisa Camps, de Bagà.
La parella representen el matrimoni de burgesos catalans de segle XIX, fundadors i propietaris de la colònia tèxtil de Viladomiu Nou. Els gegants surten en diverses festes i diades locals, com la Festa Major de Gironella, després del 15 d'agost, i també durant la festa major de Viladomiu Nou, però també en altres festes i trobades de gegants. Celebren la seva Trobada de gegants coincidint amb la Fira de la Puríssima, l'any 2016, coincidint amb la Fira de la Puríssima van celebrar els seus 25 anys, moment en que realitzaven la 29ena Trobada de gegants.

L'Almorratxa


El ball de l'Almorratxa és un ball pla, una dansa tradicional que comparteix certes similituds amb altres danses i balls de terres catalanes. El ball simbolitza un casament, en el que el senyor feudal qui tenia el dret sobre els seus vassalls, era el primer a treure la núvia a ballar. Així, el senyor feudal fa un primer passeig amb la núvia, portant darrera el nuvi i la resta de parelles que conformen el convit, seguidament es situa la núvia i la resta de noies situades davant el seu ballador, moment en que el senyor feudal portant l'almorratxa a la mà, passa davant de totes elles ruixant-les simbòlicament amb l'aigua d'olor de l'almorratxa, un acte que s'interpreta com la demostració de la possessió que té sobre elles. A continuació, les diferents parelles fan una ballada per seguidament donar obertura al ball tot anant cada ballador a buscar un acompanyant d'entre el públic. La dansa es desenvolupa davant la presència del senyor feudal.
Pel que fa al vestuari, el senyor feudal porta un vestit de gala negre amb camisa blanca i capa llarga, també negra; a més, va complementat amb barret de copa i l'almorratxa guarnida.
El vestit de la núvia està format per una faldilla llarga fins als peus i corset, , la roba interior són faldilla interior de treball, enagos mitenes i calçons blancs, com a complements porta pinta, mantellina, gandalla i mitenes.
La roba de les noies consisteix amb un corset negre amb damasc i doble faldilla, la part superior amb damasc amb un toc de color i la inferior és una faldilla de treball, enagos i calçons. Complementat amb mitenes, gandalla i mantellina al cap de color blanc.
Els nois porten duen jupa, jupetí, pantaló camisa i mocador acompanyat d’una barretina llarga de gala.
El vestuari que s'utilitza és considera que correspon típic al vestuari de gala català del segle XIX.

Observacions:
  • El ball de l'almorratxa, en algunes classificacions de dansa, també és tipificat com a ball d'objectes, ja que és un tipus de ball en que l'objecte té un paper destacat i sobretot simbòlic dins el desenvolupament de la dansa; així el capdanser, en aquest cas el senyor feudal, porta l'almorratxa a la mà mentre ballen, és part del ball i de fet el ball pren el nom de l'objecte.
  • L'almorratxa (a alguns llocs nomenat morratxa i en altres torratxa) és un objecte fi i delicat; es tracta d'un recipient generalment de vidre bufat, amb un broc central més gran i quatre de petits al voltant, decorat i proveït de diferents bocs per a espargir aigua de roses o d'olor, amb el qual sovint es ruixen les balladores o el públic; a Gironella l'almorratxa s'ornamenta amb diverses cintes de colors.
  • En el ball representa el domini del senyor feudal sobre els seus vassalls, i concretament, escenifica i simbolitza el que era el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit amb la núvia.
  • Altres poblacions catalanes on es representen balls de l'almorratxa són a Campdevànol, en el ball de l'aigua-ros de Castellciutat, els anomenats balls del ciri, i, a Lloret de Mar i Sant Oil de Mar.