A mesura que el casc històric de Gironella es va anar densificant, es va fer evident la necessitat d’ampliar i modificar la zona de l’actual plaça de la Vila. Malgrat la importància que anaven adquirint la carretera i l’eixample, bona part de la vida social i cultural del poble continuava desenvolupant-se a la part alta del nucli antic. A partir del 1912, l’embelliment d’aquesta zona va animar els veïns a reformar els seus habitatges. N’és una bona mostra aquest vistós edifici construït el 1913 entre mitgeres i d’autor desconegut, que incorpora elements propis de l’estètica modernista poc freqüents en els edificis gironellencs. L’estil és present en la forma ondulada de la llosa del balcó principal, en els guardapols de les obertures, diferents en cada nivell, i, especialment, en els elements de forja i fusteria. Les baranes apareixen decorades amb oves i volutes confrontades i al balcó principal s’identifiquen les lletres «J» i «B». La qualitat dels acabats expressa també aquesta voluntat modernista, amb la incorporació de rajoles bicolors a les llindes de les portes inferiors, que, d’altra banda, combinen fusteria decorada amb filigranes i panells de vidre.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Vista del carrer Pont Vell vers la façana de l’antiga església de Santa Eulàlia a l’alçada de Cal Don, en una imatge de mitjans del segle XX.
