El centre històric de la vila, emplaçat dalt del turó i agrupat entorn de l’antiga església de Santa Eulàlia, va quedar considerablement afectat després de l’incendi patit el 1839, al final de la primera guerra carlina. Els signes de recuperació van arribar ja avançat el segle xix, gràcies a la vitalitat de les colònies industrials com Cal Metre. La necessitat de crear nous habitatges va comportar la reedificació de les petites parcel·les del nucli antic, com aquesta, que fou construïda el 1895. Es tracta de cases senzilles que es caracteritzen pel predomini del maó, emprat tant en els murs com en els elements arquitectònics, i per un bon treball de forja visible en reixes i baranes. Les plantes baixes albergaven modestes botigues que van contribuir a revifar el comerç local, com ara la coneguda espardenyeria Cal Melcior, ubicada en aquest edifici. Aquests establiments de proximitat cobrien les necessitats més bàsiques, no tan sols dels vilatans, sinó també dels nombrosos obrers d’arreu del territori que van acudir a treballar a les fàbriques.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets Vista general del casc antic de Gironella a principis del segle xx en què s’observa la façana posterior de l’edifici de Cal Melcior.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets El Pont Vell, en una imatge datada vers els anys trenta en què es pot veure l’inici del carrer Pont Vell, on es troba Cal Melcior.
