El creixement urbà de Gironella mostra alguns exemples ben reeixits que s’emmarquen en l’arquitectura noucentista. La casa núm. 56 de l’avinguda de Catalunya es va construir el 1908, amb cert caràcter burgès, situada en un emplaçament cèntric en la nova àrea en desenvolupament. Com és habitual en els edificis de la carretera, la planta baixa era destinada a comerços i, en aquest cas, disposava d’habitatge a l’entresol. Les plantes superiors eren també d’ús residencial; el pis principal, el més senyorial de tots. Els elements que decoren les obertures emfatitzen l’equilibri del projecte, i destaca especialment l’estructura en arquitrau que emmarca el balcó central; prenen també rellevància les mènsules dels balcons i algunes petites decoracions vegetals que contrasten amb les línies geomètriques. L’edifici fou conegut popularment per haver estat lloc de residència del metge que hi tenia la seva consulta. L’escala d’accés als pisos superiors, de la qual es conserva la barana, va ser un element significatiu del disseny interior. L’autor del projecte, Roc Cot i Cot, va ser arquitecte municipal de Gironella i té també altres projectes de caire modernista.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Projecte de la façana de Cal Vilamarí tal com la va dissenyar l’autor de l’edifici, Roc Cot i Cot, el 1907.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Cal Vilamarí, guarnit amb motiu de la visita de la Mare de Déu de Fàtima el 1949. La imatge permet apreciar la mateixa configuració de la façana que s’ha conservat fins a l’actualitat, tot i que engalanada per a l’ocasió.
