Sens dubte, un dels factors que més va afavorir que l’avinguda de Catalunya és convertís en el nou centre neuràlgic de la vila va ser l’arribada del ferrocarril. Una de les principals conseqüències d’aquest moment de creixement fou la construcció de nous edificis, principalment en els terrenys situats al llarg de la carretera. Es van aixecar immobles d’índole molt diversa, entre els quals habitatges destinats a famílies obreres que mostren projectes senzills, ben executats i adients al gust arquitectònic del moment. D’idèntiques característiques, les cases 40 i 42 de l’avinguda van ser bastides el 1890 i el 1896 per iniciativa d’un promotor del qual tan sols coneixem les inicials, P i R, que figuren sota l’escut de la ciutat de Barcelona, a les reixes de la planta baixa. Destaca el protagonisme de les galeries superiors, d’arcs de mig punt en concordança amb les portes dels locals comercials dels baixos, i el toc ornamental que aporten els elements metàl·lics. Les façanes estan construïdes íntegrament en maó vist, un dels trets més comuns dels projectes modernistes de Gironella. Amb l’entrada del ferrocarril el 1897, els dos edificis devien lluir flamants i acabats d’estrenar.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Façana de l’edifici número 40 de l’avinguda Catalunya, engalanada amb motiu de la visita de la Mare de Déu de Fàtima el 1949. A la imatge es pot veure la portalada de l’esquerra en la seva configuració original.
Fons Arxiu Luigi. Ferrocarril passant per l’avinguda Catalunya a l'alçada dels edificis número 40 i 42, en una imatge d’inicis dels anys 70 del segle XX.
