La construcció de la carretera de Manresa a Berga i l’arribada del ferrocarril afavoriren que a partir de finals del segle xix i especialment a inicis del segle xx l’actual avinguda de Catalunya anés prenent pes com a nou centre comercial i social de la vila. La finca núm. 99 de l’avinguda presenta valors modernistes en l’ús del maó com a material exclusiu de la façana; l’ús d’aquest material i el disseny del conjunt del frontis li atorguen una singularitat especial. Destaquen els sorprenents registres de finestres regulars, amb profusió de la verticalitat, ressaltada per les falses pilastres que separen cada registre d’obertures. Contrasten amb les línies corbes presents en els arcs escarsers de la planta baixa i, de manera significativa, en el coronament emmerletat de l’edifici. A les primeres dècades del segle xx, l’immoble va acollir a la planta baixa una coneguda botiga de comestibles, Cal Grífuls, i la Companyia Anònima Manresana d’Electricitat; les plantes superiors es van destinar a habitatges. Algunes fonts atribueixen el projecte a l’arquitecte Roc Cot i Cot. Sembla que en origen l’edifici fou conegut com Cal Valentí Torrentó pel nom del seu propietari.