La construcció de l’església Nova de Santa Eulàlia està estretament vinculada al context social i econòmic de Gironella a finals del segle xix. És cert que el creixement demogràfic de la població requeria espais amplis per acollir els nombrosos parroquians, però la ubicació del temple i el seu disseny responen a la voluntat de manifestar la puixança del sector industrial de la vila, que va finançar bona part de l’obra. Una primera proposta de Gaietà Buïgas no va arribar a realitzar-se i el 1903 va rebre l’encàrrec Alexandre Soler i March, que va imprimir al projecte un marcat caràcter historicista, incorporant-hi elements neoromànics i neogòtics, encertadament combinats amb les fórmules emprades al cimbori, més properes a l’arquitectura industrial. El temple s’inaugurà el 1905, però la construcció no va quedar enllestida fins el 1958, amb la finalització del campanar, que constitueix un cos avançat de la façana, a manera de nàrtex. Tal com els donataris i les autoritats pretenien, el perfil del temple ha esdevingut un referent visual del paisatge del Baix Berguedà.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. L’Església Nova de Santa Eulàlia poc després de la seva inauguració, quan encara faltava construir tot el campanar.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Detall de l’aixecament del campanar de l’Església Nova de Santa Eulàlia en la darrera fase de construcció del temple, l’any 1958.
