Torre de l’Amo de Cal Bassacs

La Torre de l’Amo de Cal Bassacs és un veritable símbol del domini social i econòmic dels seus propietaris, la família Bassacs-Teixidor. Iniciada pels volts del 1900, es considera el primer projecte d’envergadura que va abordar Alexandre Soler i March. Estilísticament ofereix una síntesi molt reeixida de l’arquitectura historicista i modernista, amb elements medievalistes propis dels castells del Midi francès. Les dimensions del seu cos quadrangular li confereixen un aspecte monumental, emfatitzat pel badalot que sobresurt a manera de torre d’homenatge i per la tribuna pentagonal que obre al jardí. Igualment destacable és el colorisme de les teulades ceràmiques i de les xemeneies d’inspiració gaudiniana. D’altra banda, la influència de Domènech i Muntaner es palesa en el disseny de baranes i mènsules i en els espais interiors, especialment els més representatius, com el vestíbul o l’escala noble. Coherent amb l’essència del Modernisme destinat a l’alta burgesia industrial, el refinament i la qualitat dels acabats assoleixen la major exquisidesa. A la cartel·la rombal que corona la façana principal hi figura la lletra «B» en relleu, un clar tribut a la forta ascendència femenina exercida per Raimunda Bassacs sobre els negocis familiars.