El dinamisme econòmic de la nissaga Viladomiu els va portar a ampliar el seu imperi fabril per tal d’optimitzar l’aprofitament del riu. El 1880 es va iniciar la construcció del complex anomenat Viladomiu Nou, i la residència del propietari, de caràcter temporal, es va inaugurar el 1902. D’autor desconegut, la posició social del promotor i la qualitat de l’obra suggereixen la participació en el projecte d’un arquitecte reconegut. L’edifici mostra una planta rectangular i un cos octogonal que sobresurt de la coberta i culmina en una torre coronada amb merlets. La combinació de materials i d’elements de diversos estils referma el valor modernista del plantejament. El paredat comú, emprat per aixecar els murs, harmonitza amb el maó, que defineix els elements arquitectònics, i amb la pedra, que realça la monumentalitat de l’entrada principal. Destaca també l’ús de columnes metàl·liques, una peça essencial en l’arquitectura industrial. L’interior de la torre, avui visitable, conserva la distribució i recrea l’ambientació i el modus vivendi d’una família burgesa que reivindicava la seva preeminència social tot explorant el límit entre l’ostentació i la moderació.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Conjunt d’edificis i infraestructures que formaven la colònia tèxtil de Viladomiu Nou l’any 1910. Al fons destaca la Torre de l’Amo, a la qual s’havia annexat la galeria posterior.
Fons Arxiu Luigi Berga. La Torre de l’Amo de Viladomiu Nou, situada al centre de la imatge. En primer terme són visibles diverses naus de la fàbrica i al fons, els blocs d’habitatges i l’església. Fotografia publicada l’any 1916.
