El 1868, Tomàs Viladomiu va triar els terrenys de la plana de Sant Marc per erigir un complex industrial, que seria la primera de les colònies tèxtils de la nissaga Viladomiu a la comarca. La fàbrica es va posar en funcionament el 1871. Del conjunt de la colònia ressalta la residència de l’amo, les obres de la qual es van iniciar el 1878, amb una construcció a quatre vents, diferents plans de façana i un entramat de cobertes a diversos vessants. En una de les seves cantonades emergeix una esvelta torre senyorívola amb una escala i una glorieta a la part baixa que emfatitza l’aspecte ennoblidor. L’edifici, inaugurat el 1910, combina l’historicisme amb materials d’influència modernista, com el maó emprat a les baranes i als emmarcaments de les obertures, i la ceràmica vidrada, molt visible als ràfecs, a les impostes i a les columnes de la tribuna. Els frontis combinen un gran sòcol de pedra, a la base, amb el revestiment pintat de les parets, en el qual contrasten la resta d’elements i materials esmentats.
Fons Arxiu Luigi Berga. Panoràmica de Viladomiu Vell que permet identificar el conjunt d’elements característics de la colònia: l’església, la torre, la fàbrica, la xemeneia, els habitatges, el canal, els horts, entre altres.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Vista general de la colònia tèxtil Viladomiu Vell vers l’any 1915. Al fons són ben visibles la Torre de l’Amo i l’església dedicada a Sant Marc.
