La Torre de l’Amo de Cal Bassacs és un veritable símbol del domini social i econòmic dels seus propietaris, la família Bassacs-Teixidor. Iniciada pels volts del 1900, es considera el primer projecte d’envergadura que va abordar Alexandre Soler i March. Estilísticament ofereix una síntesi molt reeixida de l’arquitectura historicista i modernista, amb elements medievalistes propis dels castells del Midi francès. Les dimensions del seu cos quadrangular li confereixen un aspecte monumental, emfatitzat pel badalot que sobresurt a manera de torre d’homenatge i per la tribuna pentagonal que obre al jardí. Igualment destacable és el colorisme de les teulades ceràmiques i de les xemeneies d’inspiració gaudiniana. D’altra banda, la influència de Domènech i Muntaner es palesa en el disseny de baranes i mènsules i en els espais interiors, especialment els més representatius, com el vestíbul o l’escala noble. Coherent amb l’essència del Modernisme destinat a l’alta burgesia industrial, el refinament i la qualitat dels acabats assoleixen la major exquisidesa. A la cartel·la rombal que corona la façana principal hi figura la lletra «B» en relleu, un clar tribut a la forta ascendència femenina exercida per Raimunda Bassacs sobre els negocis familiars.
Fons Arxiu Històric Municipal Josep Busquets. Colla de treballadors en un moment de descans durant les obres de construcció de la Torre de l’Amo de Cal Bassacs. Podria datar del 1905.
Fons Arxiu Luigi Berga. Al centre imatge la Torre de l’Amo de Cal Bassacs i, a pocs metres, alguns habitatges de treballadors i la fàbrica tèxtil.
